Tècniques de dinàmiques de grup: utilitats educatives.
Ens situem en una sessió d’Educació Física i dividim la classe en 4, 5, 6 grups (segons les activitats que es vulguin realitzar i depenent del nombre d’alumnes de que es disposi).
Cada grup realitza una tasca diferent, prèviament explicada i pautada, i al cap d’un temps determinat i controlat pel mestre, els grups roten de posta fins a realitzar-ne totes amb el mateix temps de pràctica.
En el grup hi haurà un o dos executants i, un o dos observadors (segons el nombre de participants), que seran els encarregats de recollir informació per després assessorar al company o companya.
Aquests tipus d’activitats es caracteritzen fonamentalment per que s’orienten a aconseguir que l’alumnat participi activament en el seu propi procés d’aprenentatge com en el del seus companys.
Aquests estils són adients quan el docent no pot atendre a tots els estudiants, havent de buscar la col·laboració entre ells, per que s’observin i realitzin retroalimentacions immediates (feeds-backs).
La estratègia metodològica afavoreix gradualment l’autocontrol, el sentit de responsabilitat, la comunicació entre estudiants, la capacitat d’anàlisis, etc.
Es fomenta la col·laboració i la cooperació entre els companys/es, és a dir, les relacions interpersonals.
És recomanable l’ensenyament en grups petits per classes on la quantitat de participants és molt nombrosa i les instal·lacions molt reduïdes; això suposa l’ús de poc material educatiu i l’activa participació de l’alumnat.
Ens situem en una sessió d’Educació Física on es treballa la passada en l‘handbol.
La distribució de la sessió serà en parelles per fomentar l’ensenyament recíproc.
Fàcil organització de la sessió.
Aquell alumne que sigui més tímid i inhibit, té la possibilitat de tenir un clima de més confiança i seguretat ja que únicament té contacte amb la seva parella i no se sent el centre d’atenció.
Participació activa de l’alumnat: molt beneficiós pel practicant ja que constantment pot realitzar l’activitat amb dinamisme i continuïtat.
Possibilitat de que l’alumnat corregeixi els seus propis errors mitjançant l’ajuda del seu company: entre les parelles es poden ajudar i millorar el gest tècnic i la execució del moviment.
El participant participa directament en l’avaluació.
Lectura individualitzada i test de preguntes per autoavaluar-se: a l’aula, cada nen realitza la lectura d’un llibre marcat pel mestre, i posteriorment realitza un seguit de preguntes que haurà de corregir ell mateix per avaluar-se.El fonamental en aquesta estratègia metodològica és la individualització de l’ensenyament; l’estudiant segueix el seu programa, el docent realitzat una tasca indirecta i l’avaluació la realitza el propi estudiant mitjançant l’autoavaluació.
La importància que té aquest tipus d’activitat on es promou la individualització és que giren en torn a l’estudiant, considerant els seus interessos, ritmes d’aprenentatge o nivell d’aptitud. Així, es preocupa, amb el treball individualitzat, produir en els estudiants una major motivació, a través de la pressa de decisions i de la pròpia avaluació.
Es fomenta la concentració de l’alumne, la responsabilitat d’un mateix i el coneixement de les seves possibilitats i limitacions, mitjançant la observació dels resultats finals.Els programes individuals han de tenir un propòsit educatiu específic, ja que permeten un alt grau d’independència en l’execució de les tasques i, pel mateix, una permanent motivació dels estudiants.
Aquesta dinàmica de grup es basa en un estil cognitiu: la resolució de conflictes.
Plantegem un problema motor a la classe i li formulem la següent pregunta: “De quina manera es pot jugar a bàsquet amb dues pilotes alhora?”
Tot seguit formen grups de 5 o 6 participants, cada grup formula la seva proposta i la posa en pràctica. Es poden modificar les regles per adequar el joc.Progressivament l’estudiant va augmentant la seva capacitat per enfrontar-se a noves situacions i resoldre els problemes que vagin sorgint com a part de l’aprenentatge; això, indubtablement, el porta a ésser cada cop més autònom.
La principal característica d’aquest tipus d’activitats és que davant una situació problemàtica, l’estudiant trobi per si mateix una solució, amb total independència del docent.
Un aspecte important és que els problemes plantejats han de ser significatius, és a dir, que han d’estar en relació amb l’experiència, disposició i interès de l’alumnat.
Estimula la creativitat de l’alumnat mitjançant la cerca d’alternatives per a la resolució del problema motriu.
Aquest tipus d’activitats s’orienten a estimular l’aprenentatge actiu i significatiu mitjançant l’experimentació motriu. Aquesta característica afavoreix la pressa de decisions i l’autonomia dels participants.
També integra l’estudiant, des del principi, en la realització de la tasca i situa la influència educativa a la zona de desenvolupament proper, és a dir, en la zona potencial per desenvolupar (aquelles potencialitats humanes que encara no s’han desenvolupat com capacitats).
Exemple de tècnica de grup. "Troba un cèrcol ràpid!"
Objectius:
1. Millorar la velocitat de reacció.
2. Millorar la capacitat de concentració i d’estimulació auditiva.
3. Fomentar l’acceptació de les normes.
Continguts:
Velocitat de reacció.
Capacitat de concentració i alerta a l’estímul auditiu.
Desplaçament del meu cos el més ràpid possible.
Acceptació i compliment de les normes del joc.
El joc de pedra, paper i tisora.
Descripció:
Es formen grups de 5 alumnes. (En cas de ser imparells pot haver algun grup de 6 sense cap inconvenient). Cada grup disposa de 4 cèrcols formant un quadrat a terra separats per 5 passos aproximadament. Dins de cada cèrcol se situa un participant i el 5è participant que no té cèrcol se situa enmig dels quatre sense.
Al senyal del xiulet, tots els participants han de canviar de cèrcol i el que està enmig ha d’intentar situar-se en algun abans que li prenguin. El que es queda sense cèrcol se situa de nou al mig dels quatre.
En cas de que dos participants arribin alhora i no es posin d’acord, realitzaran un cop el joc de “pedra, paper i tisora” i el que guanyi es queda al cèrcol.
No es podrà quedar-se quiet en un cèrcol, és a dir, és obligatori canviar de cèrcol.
Es formaran tants grups siguin necessaris ocupant tota la pista per destorbar-se el mínim possible.
Variants:
Tots corrents per la pista i al senyal cadascú haurà de buscar un cèrcol. Es pot quedar sense cèrcol 1, 2, 3 o els participants que es vulgui, segons el número de cèrcols que utilitzem.
Es pot fer a mode d’eliminatòria traient cada vegada un cèrcol.
Materials:
Cèrcols depenent del nombre d’alumnes. Llegir descripció per saber quants es necessiten.
Posada en comú:
En finalitzar l’activitat tornarem a la calma mitjançant la posada en comú. Respectant el torn de paraules, expressarem:
Què ens ha semblat aquest joc: opinió general del joc.
Quins conflictes han sorgit i com s’han arreglat (possibles participants que infringeixen les normes).
Si han estat motivats o no.
Altres propostes o variants que puguin sorgir.
Resolució de conflictes: “Això comença malament”
1. Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?
Primer de tot fer un “down” i, quan el Sr. Martí hagi acabat de “vomitar” tot el que ell pensa, oferir-li un espai més íntim i tranquil on puguem expressar-nos més detingudament i més relaxats.
2. Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?
Seguint el fil conductor de la pregunta anterior, un cop hem fet el “down” i hem aconseguit que el Sr. Martí es relaxi i se senti còmode, haurem de Legitimar i Entendre la postura del pare per tal d’intentar conèixer i resoldre el conflicte.
Per que se senti còmode haurem, a part d’estar en un clima tranquil on ens puguem seure amb comoditat i poder parlar en silenci, d’intentar posar-nos en la postura d’ell i no justificar la seva actitud per encasellar de primeres a una persona.
Li parlarem amb un to de veu calmat, sense aixecar la veu i d’aquesta manera anar-lo tranquil·litzant. La nostra postura corporal mostrarà l’interès que tenim en arreglar el conflicte i l’escoltarem detingudament.
3. Què fer per resoldre el conflicte?
Tot seguit, i un cop el Sr. Martí ens ha explicat tot el que sap i ens ha donat la seva opinió, haurem de recopilar tota la informació que tenim per tal de trobar la millor manera de resoldre el problema.
Li intentarem explicar que la nostra intenció és trobar la millor situació pel nen i que tots dos mirem pel bé d’ell. Per tant, li farem entendre que ha estat un malentès o, simplement, que en aquell moment en que la mestre li havia fet una supervisió general no hi havia trobat cap anomalia, traient-li importància a la situació. Tots som persones i ens podem equivocar. Amés, el nen no va incidir en cap moment en el seu dolor i d’aquí la poca preocupació de la mestra.
4. Què fer si el conflicte no es resol?
Si el pare, després de que nosaltres li expliquem que no tornarà a passar i que vigilarem molt més aquest tipus de solució, no entra en raó i vol anar més enllà en el problema, li explicarem que traspassarem tota aquest conflicte a l’equip directiu o, si més no, tindrà la possibilitat d’adressar-se ell mateix.
5. I finalment, què t’ha aportat aquesta pràctica?
Un cop finalitzada la pràctica, m’adono de la importància que té la integritat física de l’alumnat. Penso que per sobre de tot, la salut i el benestar del nen/a a l’escola ha d’estar per sobre de tot.
També ressaltaria la importància que té el fet de realitzar aquest tipus de pràctica en que hem d’estar preparats per afrontar qualsevol imprevist en qualsevol àmbit de la vida, i per tant, tenir una altre sortida pel possible conflicte.
.jpg)
